Qui no ha somiat mai de petit tornar gran aviat? Ens passà vem hores fantasiejant i anhelant una vida adulta plena de llibertats, però a mesura que ens anam acostant a aquesta la idealització desapareix mentre noves responsabilitats i dificultats apareixen.
A la infantesa tenÃem problemes trivials que pareixia que havien d'acabar amb el món: no trobar la nostra joguina preferida semblava ser el major problema en la història de la humanitat. No ens feia falta preocupar-nos per un futur incert, ja que ho deixà vem pel nostre jo futur, el qual idealitzà vem fins a convertir-lo en perfecte. Aquest jo ideal tenia els amics perfectes, una salut de ferro, una famÃlia unida i cap dificultat econòmica. Tot plegat, això forma una fórmula quasi impossible de complir o resoldre. A mesura que anam creixent, ens adonam que la vida no és tan fà cil i idÃl·lica.
Aixà mateix, també podem observar l'admiració que tenen els infants per tota la vida, fins i tot els detalls que els adults solen classificar com a intranscendents. Ells viuen dins la ignorà ncia: tots els elements del món són desconeguts per ells, i això és el que els fa tenir un interès i una perspectiva de la vida preciosa, admiren tot l'hagut i per haver. No coneixen la part menys bonica d'aquesta, i això és el que els fa viure amb una intensitat i alegria que pocs adults tenen, i que és el que els fa ser tan feliços.
En conclusió, crec que podrÃem dir que la infantesa és la millor etapa de la vida, i és que a vegades el més ignorant és el més feliç.
Caterina Cantallops 1r batx A
Com tots sabem, la vida consta principalment de quatre etapes: la infantesa, l’adolescència, l’etapa adulta i la vellesa. Totes tenen unes coses bones i unes coses dolentes, però pens que la millor és la primera, la infantesa.
En primer lloc, durant els primers anys de vida no tens cap tipus de preocupació. Només t’has d’assegurar que fas totes les menjades, dorms les teves dotze hores i et canvien el bolquer. A més, durant la infantesa sols tenir la protecció dels teus pares i saps que en les seves mans no et pot passar res mai. També, és una etapa on no atures d’aprendre coses i de voler adquirir coneixements: parlar, caminar, córrer… Cal dir que durant la infantesa tot són rialles i felicitat ja que no ets conscient que hi ha coses dolentes, l’únic que importa és jugar amb les joguines i passar-ho bé.
Per altra banda, la falta de llibertat és una caracterÃstica d’aquesta etapa, ja que ets petit i indefens i has de fer el que els teus pares et diuen tot el temps.
En conclusió, la infantesa és la millor etapa de l’ésser humà , una etapa fora preocupacions i plena de diversió, felicitat i protecció dels teus pares.
Joan Gabriel Palou Coll, 1r batx B
LA FELIÇ INFANTESA
La majoria de la gent pensa que la millor etapa de la vida és l’adolescència, ja que sempre tens bones anècdotes amb amics i amb familiars. Però, jo en canvi, pens que és la infantesa.
Ara que estic passant l’etapa de l’adolescència veig que no tot són els bons moments que contes un dia a un dinar familiar, i que no tot és quedar amb amics i fer festa fins tard. Ser adolescent també significa tenir més preocupacions, més problemes i qüestionar-te més les coses que te pasen a la vida.
Per això, pens que la millor etapa és la infantesa, perquè no et preocupes per tantes coses, vas a classe i l'únic que fas és pintar, dibuixar i comptar fins a deu. Arribes a casa i te poses a jugar amb els animals, amb els familiars i et passes hores col·locant peces una damunt l’altra. En aquella època ets feliç i no tens necessitat de pensar les coses, només vius la vida somiant que un dia seràs adolescent i faràs totes aquelles coses divertides que te conten els germans grans.
Si te poses a pensar en això, t’entristeix, perquè quan ets petit et vols fer gran, i quan ets gran, et vols fer petit i tornar a reviure aquells moments feliços fora preocupar-te per res. Per tant, pens que el millor moment, quan ets més feliç a la vida, és quan ets petit.
Antònia Segui Gual, 1r Batx B