Bones, estudiants de l’IES Can Peu Blanc, vos ensenyarem un reportatge sobre Manel Domingo Bonnín, un antic estudiant de l’institut que ha acabat la universitat i durant els anys que hi estudiava va anar a fer un Erasmus a lluny del càlid clima mediterrani, a Rússia, en temps de pau.
Bones, estudiants de l’IES Can Peu Blanc! Us ensenyarem un reportatge sobre Manel Domingo Bonnín, un antic estudiant de l’institut que ha acabat la universitat i durant els anys que hi estudiava va anar a fer un Erasmus a lluny del càlid clima mediterrani, a Rússia, en temps de pau.
Primer de tot, quin batxiller vares decidir estudiar ? I per què ?
Vaig estudiar el Batxiller humanístic perquè sempre m’han agradat els idiomes i tenia clar que volia fer una carrera de lletres.
És per això que vaig decidir estudiar aquest batxillerat, ja que em donava l’oportunitat d’estudiar llatí i grec clàssic. Tot això a part d’estudiar alemany com a assignatura optativa des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxiller.
Des de petit sempre havia tengut interès per dos idiomes: l’alemany i el rus. El primer d'aquests el vaig poder aprendre durant el meu pas per Can Peu Blanc, a les classes de na Carme Frau. El segon d'aquests idiomes, el rus, vaig haver d’esperar un poc més per aprendre’l, però tot va arribar: quan vaig començar la carrera universitària vaig aprofitar per apuntar-me a l’escola oficial d’idiomes.
Unes altres assignatures que no puc deixar sense anomenar varen ser història de l’art i filosofia. Aquestes varen ser les que més vaig disfrutar d’estudiar i són els coneixements que més record a dia d’avui.
Algun consell que ens puguis donar als que fan batxiller per passar-lo ?
El primer de tot és que vos don ànims; són dos anys durs i que exigeixen molt, però val la pena.
Record que durant aquests anys tota la classe vivia en una situació de nervis constant i que molta gent considerava deixar-ho. La veritat és que per molt fotuda que paregui la situació, tothom en sobreviu i al final et quedes amb els bons moments i amb la disciplina de treball (que segurament hagis après a la força). En el final del túnel sempre hi ha la llum.
Per experiència puc afirmar que després de batxiller ve una etapa molt bona per a tot estudiant: la universitat. És una fase en què per primer pic pots triar completament què estudiar. També coneixes a molta gent, ja que la Universitat és un centre amb un alumnat molt més gran que l’institut, i per tant acabaràs amb gent amb uns gusts similars als teus. L’ambient universitari també és molt millor ja que se fa molta vida de campus i els estudiants es junten per estudiar, passar el temps a la cantina…
Quines anècdotes ens podries contar del teu pas per Can Peu Blanc?
Sis anys d’institut donen per molt i segur que si tengués més temps podria contar moltes anècdotes. Ara mateix que me’n recordi (i pugui contar) me quedaria amb el que fèiem amb els companys a batxiller quan faltaven professors. El que més ens agradava quan faltaven professors, i sobretot quan la classe s’ajuntava amb un pati, era anar a qualque bar i berenar d’un bon variat. Ens agradava poder sortir del centre i deixar un poc la rutina anant a berenar varis companys i passant-nos-ho bé fent un berenar tan pobler com és un variat.
Quan vares començar el batxiller sabies quina carrera/grau havies de prendre?
Per sort, sí. A diferència de la majoria d’alumnes que varen anar triant carrera durant el batxiller o qualcuns a finals de 2n i tot, jo ja des de finals de l’ESO ja tenia clar què era el que volia estudiar. Tot i que el meu somni sempre havia estat ser pilot d’avió, ja tenia clar que abans de poder cursar aquests estudis havia de passar per la universitat. Per sort, també vaig tenir clar des de bastant prest que la carrera universitària que més m’interessava era el grau de Dret.
Així que per això vaig cursar el batxiller humanístic, ja que sumat a l’interès per les llengües, em preparava per a la futura carrera que havia decidit cursar.
Tenies ganes d’estudiar a l'estranger ? Què te va motivar a triar aquesta destinació ?
Sí, ja que sempre m’ha agradat molt viatjar i veure món. Això es va fer possible gràcies al programa Erasmus de la UIB.
Som una persona que sempre ha tengut interès a veure món. En part per això he triat la meva professió final com a pilot d’aviació comercial i també per això he aprofitat totes les oportunitats que he tingut per poder anar a l’estranger.
Durant l’ESO vaig poder participar en un programa d’intercanvi amb un institut danès. Primer ells varen venir una setmana aquí i després nosaltres vàrem anar-hi també al voltant d’una setmana passats uns mesos. Va ser la meva primera experiència estudiant a l’estranger i vaig tenir clar que no seria la darrera.
Per això, durant la meva etapa a la Universitat vaig anar a passar un estiu a Moscou, ja que ja havia començat a estudiar la llengua i va ser una manera de perfeccionar el meu nivell de rus i a més de poder conèixer un país i una cultura que feia tant de temps que somiava viure en primera persona. Me va agradar tant aquesta experiència que vaig decidir que el següent curs universitari sol·licitaria una beca Erasmus per poder cursar un any a Rússia.
Després de molta burocràcia finalment va arribar l’ansiat moment: es varen publicar les llistes i jo vaig ser seleccionat com a primer candidat de la UIB per poder estudiar a Moscou. Puc afirmar que ha estat una de les millors experiències de la meva vida i una de les més peculiars, també. Per què? Segurament vos demaneu. Idò perquè vaig cursar l’any acadèmic 2019-2020, i segurament tots vos enrecordeu del que va passar el 2020. Efectivament: vaig passar la meitat del meu curs d’Erasmus tancat dins d’un apartament soviètic per la quarantena del Covid. Sí que per una banda em va deixar sense poder fer varis plans que tenia prevists, com visitar més llocs de Rússia, però per una altra banda viure la quarantena a un altre país és una experiència que em quedarà i que no tothom pot dir que ho ha viscut.
Sens dubte, vos recoman al 100% a tots els que tengueu interès en estudiar a l’estranger que ho proveu, ja que serà per vosaltres una experiència inoblidable en què podreu conèixer món, molta gent i cultures diferents. Tot això i sumat a la responsabilitat que requereix viure a l’estranger (enfora de família i amics) vos farà crèixer molt com a persones.
Jaume Bonnín, 1 BATX