PRIMER PREMI: “CAMINS” D'ÀGUEDA ROIGÉ RAMIS, 1R BATXILLERAT B
Quina alegria, ja són les sis! Això vol dir que d’aquí a poc passarà a veure’m. Esperaré assegut a la cantonada de sempre. Ja la veig, què guapa que està, bé com sempre. M’acaricia i em dona un bocí d’entrepà, és mel. Diu que se'n va a classe de música, sona divertit. Em diu adeu. No em vull despedir, començ a caminar vora ella. Els carrers són buits i foscos. A ella pareix incomodar-li aquesta mancança de llum. Qui és aquest home? No l’havia vist mai. Ei, on vas? Per què la segueixes? Per què t'està tapant la boca? Què passa? Es tanca una porta davant els meus nassos. No em penso moure d’aquí. Estic sentint renous i bels, no m’agrada. Ha passat massa estona, em poso a lladrar. La veïnada em diu que calli ja, no ha entès el meu senyal d’ajuda. Estic assustat. Em quedo adormit al portal. Una sirena em desperta. Què ha passat? Hi ha molta gent al meu voltant. Ningú diu res, només miren amb cara d'assustats, i a mi em fa la impressió que no la tornaré a veure mai més.
SEGON PREMI: “JO TENIA UNA VEÏNADA...” D'HODA MAADOURI, 1R BATXILLERAT A
Des de l'horabaixa, aproximadament dues hores..., sorolls d’ella, crits d’ell i el tremolor dels seus fills. També sons de coses trencant-se i després un fort cop de porta. Finalment s’ha acabat! Però no atur de fer-me una pregunta: per què segueix amb ell? Per què continua amb
ell si només rep cops de puny i insults? Per què ... Bé, ella és adulta i sap quan s’ha d’aturar tot això. Però i si ella no ho nota o no reacciona? He de fer alguna cosa... No, és cosa d’ells... No! L'he d'ajudar! Crit a la policia i mitja hora la troben en un estat horrible. Amb ulls apagats i
envoltats de bosses liles.
Uns mesos després. Estic escoltant una cosa magnífica: el seu riure! M’encanta com riuen els
seus fills. Què estarà fent el descarat? No m’importa. Passen unes quantes setmanes, no ho puc creure, la troben morta... Ella ha mort asfixiada i deixa dos innocents mirant el cel sense esperança. Què podran haver fet aquests àngels per merèixer això? Quin preu ha pagat la dona arribar fins aquesta situació? No sé... Passen anys i no ho sé encara. Els meus àngels han tornat grans, adults i dos importants policies que defensen totes les dones que no tenen protecció. Ai, si haguessis estat aquí, estaries molt orgullosa d’ells. Descansa en pau, veïnada meva.
Comments